Les terres de Ponent

Un itinerari pels municipis de les Terres de Ponent

En aquesta ruta ens centrarem en aquells municipis de les Terres de Ponent, també dites de Lleida, que va visitar Antoni M. Alcover per tal de recollir-hi dades per al Diccionari català-valencià-balear (DCVB). De companys de viatge en tingué, primer, el filòleg alemany Bernard Schädel i, més endavant, Francesc de B. Moll, especialment en la cèlebre ‘Gran Eixida’. Tot i que solia romandre entre un i diversos dies a un indret per fer la recerca filològica de la regió, també hi venien altres informants d’altres localitats o regions catalanes per proporcionar-li mots i expressions, o per conjugar verbs per a ell. En qualsevol cas, tot va anar component l’obra magna del Diccionari.

Les Terres de Ponent engloben les comarques del Segrià —presidida per la ciutat de Lleida—, la Noguera, la Segarra, l’Urgell, el Pla d’Urgell, les Garrigues, el Baix Cinca i la Llitera —aquestes dues últimes a la Franja d’Aragó. D’acord amb les descripcions de les seves “expedicions filològiques” incloses al Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (1901-1926) (BDLC), sembla que Alcover no va posar els peus a les localitats del que ara és el Pla d’Urgell i del qual Mollerussa és la capital, però sí a totes les altres comarques. Hem dissenyat un recorregut circular que parteix de la ciutat de Lleida i recorre les Terres de Ponent en el sentit de les agulles del rellotge perquè pugueu seguir les passes de “l’apòstol de la llengua”.

Comencem, doncs, per la capital del Segrià i d’una de les quatre províncies del Principat de Catalunya: Lleida. L’autor del DCVB la va visitar, com a mínim, entre el 1r i el 3 de juliol de 1902, el 21 i 22 d’agost de 1918 i un dia d’abril de 1920. Suggerim començar pel Palau de la Paeria, a la plaça de la Paeria, que acull la Casa de la Vila des de 1383; tot i que fou edificat abans, al segle XIII. Originalment era la residència dels Sanaüja, senyors de les Borges Blanques. Per bé que ha passat per nombroses reformes fins avui dia, encara s’hi pot apreciar l’arquitectura romànica que revela el seu origen medieval. Aquí Antoni M. Alcover va fer una conferència per parlar del seu projecte del Diccionari a fi d’engrescar tanta gent com fos possible. El 1918 i el 1920 va romandre al Palau Episcopal, la seu del Bisbat de Lleida a la Rambla d’Aragó, però fou destruït el 1936. Tanmateix, Lleida és una ciutat curulla de visites interessants: la Seu Vella (del segle XIII i d’estil romànic amb elements gòtics i renaixentistes) i la Seu Nova (del segle XVIII i d’estil barroc) són les dues catedrals molt relacionades amb l’obra del DCVB, puix que alguns dels seus religiosos col·laboraren aportant-hi informació. Tot i que no esmentí més edificis al Bolletí, la capital del Segrià té altres visites imprescindibles com ara l’Antic Hospital de Santa Maria, el Castell del Rei-Suda, les adoberies (del segle XIII, les més antigues de l’Estat Espanyol), les restes del barri jueu de la Cuirassa o les cases modernistes.

A continuació podem continuar el nostre viatge endinsant-nos en l’Aragó catalanoparlant: anem cap a la capital del Baix Cinca, Fraga, a la província d’Osca. Mossèn Alcover la descriu així al núm. 7 del tom X del BDLC, quan hi romangué per fer recerca filològica entre el 25 i el 27 d’agost de 198: “Fraga se troba a uns 30 kilometres de Lleida, a la vora del Cinca, dins la província d’Osca. Es cap de partit, de devers set mil ànimes, i del tot catalana, encara que els fragatins diuen que son aragonesos, no catalans. […] Fraga ès molt mal-pla i de carrers torts i estrets i envitricollats, però molt ben empedregats”. El filòleg manacorí feu la recerca des de la rectoria, que devia ser part de l’església de Sant Pere: data del segle XII i té estil gòtic, tot i que també es poden admirar els capitells romànics de la portada. També val la pena visitar el Palau Montcada, d’origen àrab, que ara és biblioteca i museu.

Continuem l’exploració de la Franja d’Aragó anant cap al nord, cap a la comarca de la Llitera i la seva capital, Tamarit de Llitera. Al tom XI del BDLC, Alcover diu que la comarca té “un dels dialectes catalans més interessants”. La va visitar per fer recerca el 30 d’abril de 1920 des de la casa dels Escolapis. Els principals punts d’interès del municipi són l’església de Santa Maria la Major (romànica amb elements gòtics), la Casa de la Vila i el carrer Caballeros, que conserva cases dels segles XVII i XVIII.

És hora de tornar cap a la província de Lleida, ara per la comarca de la Noguera. Mossèn Alcover va fer investigacions lingüístiques a Balaguer el 3 i 4 de juliol de 1902 i del 19 al 21 d’agost de 1918. Romangué al santuari del Sant Crist, construïda al segle XVII sobre una església romànica. El 1902 va fer una conferència sobre el projecte lexicològic al col·legi dels Pares Escolapis, que avui dia no existeix, i el 1918 visità el convent de Sant Domènec, que té un esplèndid claustre gòtic. No us perdeu tampoc l’església gòtica de Santa Maria (del segle XIV), el Castell Formós (un palau medieval d’origen andalusí) o la casa modernista Xalet Montiu. La plaça del Mercadal, per cert, és la plaça porticada més gran de Catalunya. El filòleg manacorí també va visitar Pradell, que avui forma part del municipi de Preixens, del 7 al 15 de juliol de 1922. En visità l’església de Santa Maria i romangué durant tota la setmana al “Castell”. Així descriu el municipi al núm. 5 del tom XII del BDLC:

Pradell son 60 cases, an el coster d’un turonet, que coronen l’esglesieta parroquial i lo castell, un i altre de devers lo sigle XVII. L’esglèsia ès molt menuda, però ben miradora i gens mal encitronada. Lo castell ès mes gran, però, no en té mes que el nom: ès un casal auster, de trassa senyorial, amoblat sobriament, però que no hi falta res de lo que s’ès mester per la vida decent. Es propiedat de la noble i antiga familia Civit que tenia la Baronia del Castell-Blanch mes enllà d’Agramunt. Avuy n’ès senyora i l’habita la gentil donzella D.ª Ramona Civit i Castellà, neboda d’aquell inoblidable Patrici D. Antoni Castellà i Soriguera de Ponts, la qual ens ha volguts hostetjar a totes passades, tractantmos esplèndidament.

Un cop acabem la visita, podem dirigir-nos cap a Artesa de Segre, visitada per mossèn Alcover entre el 4 i 5 de juliol de 1902 i l’agost de 1907 (malgrat que només de pas). Us recomanem la visita de l’antiga Casa de la Vila, que té origen al segle XI i ara és el Museu del Montsec, i la plaça Major, especialment pels seus porxos medievals que són dignes d’admirar.

Després podem menar-nos cap a la Segarra, però fent abans una aturada a Ponts, on Alcover va fer una visita el 10 de juliol de 1902. Malauradament, no n’esmenta cap punt d’interès als dietaris, però nosaltres us convidam a veure la bella col·legiata de Sant Pere (del segle XI, d’estil romànic), el nucli històric de la vila (especialment pels seus porxos antics) i, a mode de curiositat, l’esglesiola més petita de tot Catalunya: Santa Cecília de Torreblanca.

Ara sí, entrem a la Segarra i, en concret, fem aturada en la seva capital: Cervera. La va visitar Alcover en les seves recerques de camp filològiques el 6 i 7 de maig de 1920, i va fer les entrevistes a l’indret més conegut d’aquesta vila: la Universitat de Cervera. Felip V de Borbó la va ordenar construir per substituir les altres sis universitats que existien a Catalunya just després de la Guerra de Successió, així que és del segle XVIII i el seu estil es mou entre el barroc i el neoclassicisme. La ciutat té un conjunt monumental ric i espectacular que us convidem a visitar, encara que mossèn Alcover no en fes esment: el carrer Major (amb façanes de la mateixa època de la construcció de la Universitat), la Paeria (un excel·lent exemple de barroc civil del segle XVII), l’església de Santa Maria (del segle XIV, d’estil gòtic amb elements romànics), la Farinera del Sindicat Agrícola (dels anys 1920 i d’estil modernista) i, en general, tot el nucli antic i el recinte fortificat, aquest d’origen medieval.

Sortim de la Segarra per dirigir-nos a una nova comarca: l’Urgell. Comencem per Agramunt, que mossèn Alcover va visitar el 31 d’agost de 1907 i el 7 de juliol de 1922. Als seus dietaris, el manacorí mostra molta admiració per la bellesa de la portalada romànica de l’església de Santa Maria, que sens dubte paga la pena de visitar. Al tom III del BDLC diu:

Com mos ne temem, som a Agramunt, devers les dotze de la nit. Es una bona població, de carrers amples y cases agradoses. Muden el bestiar de la diligència; me diuen que hi ha vint minuts d’aturada. Els aprofit per anar a contemplar la magnífica, estupenda, veneranda portalada romànica de l’església. Un sereno que passa, m’hi acompanya. Fa lluna y la puch contemplar de lo millor, aquella portalada inefable. No es dubtós que, en matèria de portalades romàniques, es de les més notables d’Espanya y del mon. Prou m’hauria agradat passarm’hi tot un dia devant ella, però no es possible.

I al tom XII diu:

Ens aficam dins l’automòvil d’Agramunt que mos hi arriba, blanchs de pols, a la una. Dinam ab una grapada, i anam a visitar la venerable esglèsia parroquial, romànica, de tres naus molt curtes i iguals, de tres àbsides ben gentils de part de defora i llavò la preciosíssima portalada major, en gradació de prop de vint archs concèntrichs, cilíndrichs ab llurs columnetes a cada rebranca i llurs capitells de fullatges, entrunyellats i qualcún d’historiat i tots diferents i elegantíssims. Quina llàstima que aqueixa esglesieta estiga per dedins tan desfigurada a forsa de passarhi sigles d’inconciència artística.

Després anirem cap a Tàrrega, capital de la comarca, i visitada per Antoni M. Alcover entre el 30 de juny i el 1r de juliol de 1902, el 1r de setembre de 1907 i, molt breument, el 7 de juliol de 1922. Va fer una conferència sobre l’aleshores projecte del Diccionari a la Casa de la Vila o ajuntament, d’estil barroc del segle XVII. El nucli antic de la ciutat bé mereix una visita tranquil·la, del qual us podríem destacar el Palau Romànic dels Marquesos i la Floresta (construït al segle XIII), l’església de Santa Maria de l’Alba (del segle XVII, d’estil barroc) i la Caixa de Pensions (un formós exemplar d’arquitectura modernista), entre altres exemples possibles.

Abans de sortir de la comarca ens dirigirem a Bellpuig, visitada per Alcover el 3 de maig de 1920. Concretament va visitar el convent de Sant Bartomeu, un edifici del segle XVI que té elements gòtics de transició al Renaixement. També us recomanem la visita a l’església de Sant Nicolau i al Castell, edifici romànic que va ser el primer del municipi.

La nostra darrera aturada serà a la comarca de les Garrigues, però no a l’actual capital, ans a la Granadella. La va visitar mossèn Alcover entre el 22 i el 25 d’agost de 1918. Segur que en va admirar l’església de Santa Maria de Gràcia, un edifici barroc declarat bé cultural d’interès nacional.

I així acaba la nostra ruta, que podem cloure tornant cap a Lleida si ens n’han quedat indrets d’interès per veure o si volem tornar al nostre punt d’origen fent servir el transport públic. Esperem que us hagi agradat la nostra proposta.

Quaderns de camp – Terres de Ponent