Ruta per les terres de l’Ebre

Introducció

En aquesta ocasió, us proposam fer una ruta per les comarques de les Terres de l’Ebre, declarades reserva de la biosfera. Es tracta d’una ruta inspirada en els llocs que va visitar mossèn Alcover en les seves sortides. A partir de fragments que hem recollit dels dietaris de les eixides que va redactar, hem elaborat un recorregut que us permetrà veure alguns dels pobles i les ciutats més destacats d’aquestes comarques a través dels ulls del lingüista.

Els paratges plens d’encant que visitarem estan banyats per les aigües de l’Ebre, així que el nostre itinerari resseguirà el curs del riu. La ruta està pensada per fer-se en cotxe (també amb caravana o autocaravana); però amb algunes petites modificacions, també podreu fer-la íntegrament en bici o a peu. En qualsevol cas, a partir de les parades del cotxe que us indicam al mapa, hi ha moltes excursions d’ampliació de l’itinerari per fer en bici, caminant… o en caiac!

La visita a les Terres de l’Ebre es pot viure des de molts vessants i pot interessar tant als que volen fer una ruta tots sols, com en família, amb amics o romàntica. És una bona opció per als que cerquen fer turisme gastronòmic i de vins, així com per als que prefereixen gaudir de la naturalesa i de la fauna d’aquest paratge meravellós.

Si voleu ampliar la informació, a la pàgina sobre les Terres de l’Ebre de la Diputació de Tarragona (https://terresdelebre.travel/) trobareu tota l’oferta d’activitats organitzades per descobrir l’Ebre arran d’aigua, per fer visites guiades als pobles i per fer sortides d’observació d’ocells amb experts. A més de recomanacions de menjars i de restaurants típics! Ja sabeu que, per fer el trajecte, necessitarem energia!

Hi ha plans per a tots els gustos! Feu-los una ullada per enriquir el vostre itinerari. Aquestes són les activitats que a nosaltres ens han semblat especialment recomanables:

• Navegació fluvial: https://terresdelebre.travel/que-fer/navegacio-fluvial
• Gastronomia: https://terresdelebre.travel/que-fer/gastronomia-i-enoturisme
• Rutes ocells: https://terresdelebre.travel/que-fer/birdwatching

Ara, si ja heu consultat el mapa i ja heu preparat les activitats addicionals del vostre viatge… podem començar!

Riba-roja d’Ebre

Endardell qualques punts de fonètica i morfologia de Falset ab aquells xiquets d’ahir i ab Mn. Delmau, que ja ès aquí i me diu que havia d’haver fet propi de la Abadia i m’hi convida; però ja no hi ha lloc perque a la una me’n vaig cap a Riba-roja [d’Ebre].

El nostre trajecte s’inicia a Riba-roja d’Ebre. Mossèn Alcover se n’hi va anar a la una, però vosaltres, si voleu aprofitar un poc més el dia, podeu anar-hi més prest i esmorzar d’unes típiques casquetes, molt similars als pastissets valencians o als rubiols mallorquins i menorquins. És a dir, un dolç català-valencià-balear, com el Diccionari. No hi ha millor manera d’encetar aquesta ruta!

A Riba-roja podeu fer una passejada per veure les obres d’art modern del Riu-d’art, distribuïdes al llarg dels carrers del poble, fer una volta en vaixell o anar caminant fins a l’ermita.

A més, no oblideu parlar amb la gent que hi viu… Si el vostre objectiu és el turisme lingüístic, això us permetrà fer unes bones observacions dialectològiques. En aquestes zones es parla un català de transició molt interessant. I, a més, com bé sabeu, les persones del poble són les que us podran fer les millors recomanacions!

[…] llavò donam un repassé a alguns punts de fonètica i morfologia ribarrojenques que resulten de lo més interessants. […] Riba-roja pertany de ple a la Ribera d’Ebre; ja no ès gens de la clapa dialectal del Priorat. El dialecte ribarrogenc ès, com Tortosa i Gandesa, català occidental entre el valencià i el lleydetà, però més acostat an aquest. Estic contentíssim d’esser vengut a estudiar aqueixa modalidat llingüística.

Nosaltres també estam contentíssims de sentir aquesta modalitat de català. Catalans, mallorquins i valencians… cosins germans! Si ja estau satisfets amb la visita a Riba-roja i ja heu dinat, podem continuar amb la ruta i anar… a un altre poble!

[…] dos viatjants de comerç m’havien dit que trobaria tartana o carros a Riba-roja que me durien an aquell altre poble. Arribam a Riba-roja, i me resulta que, per anar a Almatret, no hi ha sino lo cavall d’En Cama i la Mula d’En Taló, això ès, que si hi vull anar, haurà d’esser a peu o llogant una bístia.

Per anar a la parada següent, Móra la Nova, en el nostre cas, podeu seguir en cotxe, llogar una bístia o utilitzar el cavall d’en Cama o la Mula d’en Taló… O fer autoestop, que és el que més o menys va haver de fer mossèn Alcover per anar al pròxim punt del seu itinerari:

Per resoldre lo que més me convé fer, puig a Riba-roja ab un viatjant de comerç, que, com sap que som mallorquí, me diu que an el poble l’Apotecari també ho ès, de Santanyí per més senyes i Escales de llinatge.

Deix l’equipatge a la fonda, i me present an el Sr. Rector, que està malaltís fa mesos i se troba ben com-se-vulla. Me diu que fassa propi de l’Abadia; ara en quant a la conjugació creu que serà malet de fer el trobar xics o xiques bons per això, perque ara tenen vacacions i tots estàn ocupats ab una feyna o altra. Me’n vaig a veure l’Apotecari per coneixerlo i per si me podrà obrir qualque portell envers d’això de la conjugació. Me mostren la casa, hi entr; i, com elze dic qui som, tant D. Jaume Escales, com la seua senyora, D.ª Antònia Alemany i Salvà, tenen una alegria grossa i llurs fills també, puys no los n’havia comparegut cap may de mallorquí en tants d’anys com son a Riba-roja. Me volen ab ells com si fos de la família; me sembla esser a Mallorca. Com senten lo de la conjugació, posen a les meues ordes tres xiquets i l’esgotzí (el Sr. Escales ès Jutge Municipal). L’esgotzí ès D. Antoni Aguilar, que feu la guerra carlista, i en sortí baldat de les dues cames: camina ab dos bastons, però conserva l’enteniment i la paraula com el primer; fa cara d’home sencer a carta cabal. Mos constituim a la Casa de la Vila per més solemnidat, i allà ab N’Aguilar i els tres xics comensam l’ofensiva contra la conjugació de Riba-roja, i dins unes dues hores conjugam bil—lo bil—lo vint i cinc verbs. Vé a visitarme lo Sr. Bal—le, D. Francesc Adell i Pinyol, advocat, lo Rt. Sr. Vicari, Mn. Ramon Pardell i Sentis i altres persones de qui hi ha dalt, i totes me fan mil oferiments, que no sé com correspondrehi, i tots me diuen frases i modismes de per aquí dels quals prenc bona nota.

 

Els fills de D. Jaume Escales m’han dit per cosa certa que han sentit maixanta vegades a Riba-roja lo subjuntiu en -os, -o, -on (volen que tu pujos, que ell pujo, que ells pujon); però lo Sr. Bal—le i els altres senyors d’aquí que son venguts a ferme companyia i a dirme coses del llenguatge d’assí, m’asseguren que tals subjuntius no los fan may els de Riba-roja, sino els d’altres viles veines, que venen per assí, i per això els hauràn sentits els fills del Sr. Escales. Me fa forsa [gràcia] aqueixa observació i llavò hi ha el fet que a N’Aguilar ni an aquells tres xics ab qui fiu la conjugació, may els escapà cap subjuntiu d’aqueys ni de cop descuyt.

 

Móra la Nova

[…] i d’aquí ¡cap a Móra la Nova ab el tren!

Una parada obligada és la del museu del ferrocarril de Móra la Nova. Sens dubte, una opció fantàstica per als amants dels trens.

https://www.moralanova.cat/proposta/centre-dinterpretacio-del-ferrocarril/

Móra d’Ebre

Si en lloc de trens antics preferiu un altre mitjà de transport amb més emoció i aventura, podeu continuar cap a Móra d’Ebre. Aquí, teniu l’opció de fer rutes pel riu.

Una proposta que val especialment la pena és la d’Enblau, creadors d’aventures. Ofereixen —a banda de les habituals excursions de senderisme, d’observació d’ocells i en barca— una proposta que conjuga emoció i memòria històrica: una ruta en caiac en què s’expliquen curiositats de la Batalla de l’Ebre i de la Guerra Civil.

Si us heu marejat per la visita en caiac, convé que descanseu i que feu plans més tranquils, com ara visitar-ne el castell, el convent, les ermites i l’església o passejar tranquil·lament a la vora de l’Ebre… abans d’anar a la nostra pròxima destinació a fer-vos un vinet.

Gandesa

I és que si s’hi va a Gandesa, és obligatori fer-hi un tast de vins! Una de les imatges més reconeixibles de la capital de la Terra Alta és la de l’antic celler modernista de la Cooperativa Agrícola de Gandesa.

Va ser construït el 1919 per Cèsar Martinell, deixeble d’Antoni Gaudí i de Josep Puig i Cadafalch. Tot i que actualment ja no s’utilitza, s’hi fan visites per explicar-ne la història i les particularitats del vi d’aquesta terra: denominació d’origen Terra Alta.

No sabem si mossèn Alcover va tastar el vi (probablement sí). El que sí que sabem, és que va quedar meravellat per aquesta bona vila, per la bona gent que hi vivia i, molt especialment, per la portalada romànica de l’església:

Ahir dematí, a les quatre me pos dins la diligencia de Gandesa. Ens aficam per dins unes muntanyes, y, puja qui puja, arribam a les onze a Gandesa. 

Din, y cap a l’iglesia, y m’hi trop una portada románica notabilíssima, de les mes notables de Catalunya, y un ábside de la primera época ogival, amb los finestrals románichs però de primera, de primera. Aquest ábside ara es capella de comunió, completament desfigurada de part de dins per el barroquisme, qui me tapá els finestrals y hi feu una mala fi d’atrocidats.

La iglesia actual es moderna, de tres naus curtes sense gens de gracia, amb uns retaulots, tot barroquisme. Gracies a Deu que al manco tengueren el bon sentit de conservar la portada aquella, devant la qual vaig romandre com un encensat, mira qui mira.

Me pos a dibuxar. Al punt vaig estar enrevoltat d’una corentena de nins i d’una corentena d’homos, mirantme dibuxar, dienthi cada un la seva, però respectuosos, correctíssims, renyant els homos els atlots qui si posaven devant o s’acostaven massa. Per torn me passaven per derrera per veure lo dibuxat y en feyen uns elogis fora mida. Me digueren que no havien vist dibuxar may. Un me deya, veentme fer punta a-n el lapis, que no la fes tan prima, que l’espenyaría. Un altre, perque se mogué vent y m’alsava les fulles del album, les metenía de braó. Vaig demanar a un parell d’atlotells com era que no dibuxaven ells a l’escola; y me contestaren que a l’escola no mostraven res a-n els pobres perque no convenía a-n els richs, y qu’els mestres estaven venuts; però surt un vellet y los diu que axó no es ver, y quels que hi ha, es que no son afectats d’anarhi a la escola y manco ho son d’aprendre les lletres.

Vengué la fosca, y vaig haver d’aturarme de dibuxar. El Rector, homo molt afable, tenia preparats nou o deu vells, amb els quals vaig celebrar una conferencia filológica, aont vaig xalar de bon de veres. Me contaren batalles de la primera guerra civil, fams que hi hagué per aqui quant ells eren joves, passos y rondayes que presenciaren o sentien contar com eren atlotons. No dich res si en vaig prendre de notes per la Gramática catalana.

Gandesa es cap de partit, bona població, de mes de dos mil ánimes, carrers plans, cases ben adesades, gent de bona part y respectuosa amb los esterns.

[…]

Y basta per avuy, que m’en tench d’anar a jeure a Batea, dins Aragó.

Esperam que us hagi agradat! Llestos per anar cap a Batea? 

Batea

Batea es troba dins de la comarca de la Terra Alta, tot i que pertany administrativament a Aragó. Aquí mossèn Alcover va fer una pausa per escriure al director del Diario de Mallorca i explicar-li els ets i uts de l’eixida. Vejam quina impressió li va causar Batea…

Batea, 9 d’Abril, [1]901

Senyor director del DIARIO DE MALLORCA.

Amich benvolgut: acap d’arribar a-n aqueix poblet a la raya d’Aragó, y aprofit un moment de lleguda per continuarli la contarella de mon viatje.

[…]

Avuy dematí he presa la diligencia de Batea, y h’som arribat devers la una. Hi ha una plassa molt gran; els carrers son empedregats a l’antiga, amb clots ensá y enllá y, ha de mirar be aont posa els peus. La major part de les cases son molt antigues moltes ruinoses y apuntalades; hi ha molts de portals redons, volades de fusta, gornises molt enginyoses de teules y ratjoles, com una qu’en vaig veure entany a Sant Miquel de Cuixà, dins França.

La iglesia es moderna, de tres naus, altes y espayoses, amb columnes quadrades, voltes de mitx punt, amb llunets a la central y d’aresta a les laterals, sense ogives (nirvis diagonals) com se suposa. Fa un creuer y una cúpula. El chor está derrera l’altar major y demunt té l’orga. Hi ha una capella fonda, amb una cúpula. Els retaulos son altres tantes atrocidats del barroquisme. A la porta del campanar hi ha una pintura ogival del arcángel Sant Miquel, tirada a perde. Per lo que se conserva, se veu qu’era prou bona. Ademés de la parroquia hi ha una iglesieta, dedicada a la Mare de Deu del Portal.

Es cuadrada y fa una cúpula molt esculturada y prou acceptable. Ara’ls retaulos son uns empapussats de columnes, entaulaments, fullatjes, fruytes, nins despullats qui guayten per tot, y demés carro portal xurrigueresch, de lo mes desgavellat y fexuch. ¡Y quant un pensa lo que costaría de fer alló!

Ja n’hi haurá prou per avuy, y fins un altre día, si Deu ho vol y som vius.

[…]

Donchs anit passada vaig romandre a Batea. Ja li vaig donar conte del aspecte general de la població y de l’iglesia. Vaig recórrer gran part dels carrers amb l’album y lapis y les bessones (gemelos) a la ma per mirar tot lo mes característich dels edificis y prendre’ls detalls que’m convenguessen. No li dich res la gent que sortia a defora y la que guaytava per les finestres y els flotons o esbarts d’atlots que m’enrevoltaven y me seguien derrera derrera. Sembla que no havían vist may cosa consemblant. Com anava mirant portals y claustres y volades, n’hi havía que me demanaven si cercava cap casa que no trobàs. Se veu qu’es un poble qu’els excursionistes no visiten gayre.

Anit passada a l’hostal, vaig tenir una conferencia molt salada amb quatre pastors y sis ó set carreters. Foren tan remirats que no amotllaren cap flastomia, en no esser d’aquelles menudes, que nou u paga per parlarne. Badaven uns ulls com uns salers com veyen que cada instant escrivía en la llibreta de notes. Qualcun se pensava que los volía mapar. Vaig fer una bona manada d’espigolat per la Gramática.

Després de llegir el que diu sobre les esglésies de Gandesa i de Batea, ens queda ben clar que l’estil favorit de mossèn Alcover no era el barroc…

Ara ens allunyarem de la Franja d’Aragó i tornarem a acostar-nos cap al riu… Si feu la ruta en caravana, en bici o caminant (o si, senzillament, us ve de gust acampar), de camí cap a les aigües de l’Ebre podeu fer una parada a Bot (hi ha un càmping molt recomanable) o a Prat de Comte, un lloc idíl·lic per als senderistes.

Després d’una bona nit envoltats de naturalesa, l’endemà tocarà anar cap a Xerta!

Xerta

Allá mateix componguérem el anar lo endemá a Xerta, aont espigolar per la obra de la gramática catalana. Partirem lo endemà de matí amb una tartana. Está Xerta a unes dues hores de Tortosa, a la vorera del Ebre. Es una vila molt pintoresca, de gent agradable, lo meteix que la de Tortosa.

Anárem tot dret a ca-un amich del Sr. Mestres i Noé, D. Antoni Añon, de mes de setanta anys, catalanista ferventíssim, de illustració molt vasta en el ram de catalanisme, y de singular cultura, afabilíssim, que se posa dins el cor tots els qui veu qu’estimen Catalunya y la materna llengua. No dich res si’ns va rebre amb los brassos uberts. Es un patrici venerable y posseeix una biblioteca catalana molt copiosa y selecta. Me doná claricies molt bones sobre els punts qu[e]’m convenia visitar, donantme un mapa qu’ell mateix ha fet d’una trentena de pobles d’Aragó que parlen catalá. El senyor Añon fa mes de trenta anys qu’es catalanista. S’oferí també a traballar en la obra del Diccionari.

La iglesia de Xerta es petitona, de últims del sigle XVI ó principis del XVII, y per lo meteix de mal gust. En el sigle XVIII li afegiren una capella de comunió, que ve a esser una altra iglesieta. Es un poch mes ben tallada, però ne pot brevatjar gayre. Els retaules son altres tantes atrocidats barroques.

Lo vertaderament notable de Xerta es l’esclusa y l’assut (dique). L’assut es una muradota qui atravessa l’Ebre diagonalment, de un[s] tres metres d’altura, amb un portell o boquera un costat, d’una cincuentena de pams d’ample y un altre portell a l’estrem del meteix costat per ont el riu entre dins un canal artificial que en part s’en va d’allá y rega una partida d’orts y en part va a l’esclusa, sistema de comportes que obrintles y tancantles amb máquina, com se suposa, fan devallar y pujar el nivell de l’aygo del canal, y axí les barques qui van per el riu, poden passar d’una banda a l’altre de l’assut, el qual fa pujar el nivell del riu tota l’altaria de la muradota, que deu tenir una cincuantena de pams de gruxa, y no mes en veuen un tros, el que hi ha entre la boquera que hem dita y el portell del canal. L’altre tros es

mes baxet y el riu el tapa tot estimbantse de dalt abaix amb gran furia y un renou axordador.

Lo qu’es imponent, majestuós, sublim, es el broll colossal qui s’amolla per la boquera rabent, vertiginós, caragolantse, retorcentse, casi a les sordes, fins que se topa amb l’aygua de l’altra banda molt mes baixa, com hem dit. ¡O quina topada mes feresta, mes esglayadora, mes tremenda! ¡Quin renou, quins bramuls, quin rebumbori, quin telebastaix! Semblen dos exercits de feres indomables, desenfrenades, unes qui devallan de l’altura volant, brunzint, y les altres qui los paren clot y no los volen dexar passar; y s’aborden, s’abraonen, se claven dents y urpes, lluyten desesperades, botint a l’ayre els esquits de sanch, mesclats amb los trossos de caballera, de pell y de carn que se fan saltar, y que com mes va mes fort guerretjen, y mes feres devallen de la altura y mes en surten d’abaix a capturarles, y queden totes bocins amb infernal barretja devall les potes de les que tot seguit surten de cada banda a lluytar. No dich res: la sabonera y remolins y cabelleres d’escuma blanquíssima que s’hi alsa, a voltes una mica rotjenca, a la cayguda del broll colossal. L’Ebre en aquest endret deu tenir d’ample mitx kilometre. Y a cada banda s’alsen unes muntanyes ben altes, qui contribuexen a la majestat y grandiosidat del espectacle del assut, que diuen qu’es obra de moros.

Entrada de fosch ens despedirem amb abrás ben coral, com amichs vells, de D. Antoni Añon, y tornarem a Tortosa, amb D. Martí Cortiella, mestre d’escola de Xerta, qui’ns acompanyá per tot, lo meteix que un altre senyor, catalanista, fotograf, amb tots els quals quedarem també ben amichs.

S’acosta el final del nostre viatge. La penúltima parada la farem a Tortosa, la capital de la comarca del Baix Ebre.

Tortosa

Tortosa és una ciutat esplendorosa i, tot i que no és capital de província, ha tengut una gran transcendència al llarg dels segles: es coneix com a la «ciutat de les tres cultures», perquè durant el darrer període de l’edat mitjana hi varen coexistir la cristiana, la jueva i l’àrab (sarraïna). Però el seu passat també es remunta als romans i als ibers; i cadascuna d’aquestes cultures ha deixat empremta en la ciutat.

La seva importància és deguda, en part, a la seva posició estratègica: equidistant entre València, Saragossa i Barcelona, i amb l’Ebre com a protagonista. A més, està enmig d’un territori d’una gran riquesa natural: el parc natural dels Ports i el parc natural del Delta de l’Ebre. No ens estranya que mossèn Alcover quedàs meravellat!

[…] ab lo tren de les set m’esquitx a Tortosa, arribanthi a les nou. Top una mica de bastaix, un betzo d’uns dotze anys, que m’acompanya a la Fonda Barcelonesa, a on diu que’m tractaràn bé i me faràn pagar poc. ¡Vaja, quin betzo més estiragassat!

[…]

Lo endemá dematí li estrench a l’arraval de Jesús, aont hi ha el Col—legi Máxim dels Estudis dels Jesuitas de la Província d’Aragó, instalat dins un convent qui fou de Franciscans, construcció moderna qui no té res de particular. L’iglesia es de tres naus, però molt curtes; fa una creu y una cúpula sense tambor, axò es, que comensa tot d’una dels archs torals y les petxines. Els retaules, tots barrochs alguns apreciables per l’ingeni qui revelen. Romanch en el Collegi, aont tench mon germá Miquel, jesuita, estudiant de Teología, y el cap vespre cap a visitar cases santes.

Veig la Seu. Ja l’havía vista aquest estiu passat, y m’agradá y m’impressioná tant o mes que la primera vegada.

Es ogival, del sigle XIV lo mes tart, de tres naus, amb deambulatori, axò es, que les naus laterals s’apleguen derrera l’ábside de la central, oferint la particularitat de que, en lloch de tenir capelles, el deambulatori, obriren a les rafes un arch molt ample, y axí resulten dues naus absidals; y, com l’ábside es de cinch cares, sense contar les dues paraleles, les voltes d’aquexes dues naus se despleguen amb una partida de daus trapezoydals, nirvis, claus y ogives, que son un vertader prodigi d’armonia i gentilesa. Les arcades de les capelles son apuntades, pero molt axancades, essent les dues seccions casi ben rectes desde la punta fins passat els ronyons y llavó graciosament torsudes a l’empaiment (arranque). Los pilars que dividexen les naus figuren fexos de columnes y columnetes molt ben encorballades y merexen figurar entre els millors exemplars del sigle XIV. Aquesta Seu es una vertadera preciosidat de l’arquitectura ogival espanyola. La fatxada es moderna, però grandiosa, robusta y gallarda en quant ho pot esser una fatxada de l’arquitectura del Renaxament, que tan aviat acaba els recursos perque en té pochs ferm y casi cap de prenidor.

Aquesta fatxada es la mes notable qui he vista d’aqueixa arquitectura, y m’atrevesch a dir qu’es de les millors que ha produides el Renaxament. El claustre no es molt gran, però venerable per la seva antiguedat: es ogival y merexen particular atenció las arcades y columnes de les galeríes, les sotilades y capitells alguns historiats, y les lápides sepulcrals dels murs.

De la Seu m’en vaig a l’antich convent de Sant Domingo y collegi de Sant Lluís, altre temps de Sant Macià, fundacions dels grans monarques Carles V i Felip II per fomentar y dur a cap la conversió de la rassa moresca.

(Actualment, aquest edifici és la seu de l’Escola Oficial d’Idiomes de Tortosa!)

Font: www.monestirs.cat

Font: www.monestirs.cat

La iglesia del convent marca ben be en les seves voltes, entremeliades de claus i nirvis a betzef la derrera época del ojival. L’esterior fa cara de mes antich, sobre tot el campanar, torre cuadrada, amb tota la trassa románica catalana dels sigles XI i XII. Té una portada lateral, qu’es notabilíssima com a monument plateresch, molt millor que la portada de Monti-sion de Palma. Poques n’hi haurá dins Espanya que se puguen posar devora ella. No s’hi pot posar, encara que sía ben apreciable, la del collegi, qu’hem dit, de Sant Macià, qui está just devant. Lo vertaderament notable d’aqueix collegi es el claustre de tres ordes de galeries, engalanades amb tota la opulencia plateresca. 

Font: www.monestirs.cat

La segona galería rumbetja a l’empit, a una serie de medallons, els busts dels reys y reynes d’Aragó desde Berenguer IV fins a Felip IV. No hi ha dupte que aquest claustre deu esser un dels millors que posseex Espanya de l’arquitectura plateresca.

Lo que també es molt notable, es la capella del palau del Bisbe: té proporcions d’iglesia mes que d’oratori. Fa un dau de volta y llavó un ábside de tres cares, tot axò molt alt, ab finestrals en els entrepanys y a la paret de devant. El portal es una vertadera portalada en degradació, amb una partida d’arquivoltes y rebranques, amb varies figures de sants, y un finestral a cada banda.

El palau es molt antich, y s’alsa just á la vora del riu Ebre, qui passa per Tortosa molt ample (trecentes vint passes hi vaig contar), y hi ha dos ponts de ferro, un d’una empresa particular, y l’altre fet del Govern, y l’enginyer no tengué altre punt aont aficarlo que just devant una iglesia. Y com l’hagueren de posar molt alt per que les crescudes del riu may el tápiguen, ara resulta que, per fer servir el pont, haurán de tomar aquella iglesia. Mentres tant, no mes hi pot passar la gent, y no els carros, perque a cada cap falta el terraplé que igual el pis del pont y del carrer. Y axí estará segurament molts d’anys. Vetaquí una de tantes mostres de lo llatines que van les coses d’Espanya.

Donchs el Divenres sant vaig anar a veure les Germanetes dels pobres, qui están fora de la població (Tortosa) per fer una conversada amb la partida de vells, y sentirlos parlar. M’hi vaig passar una estona de primera. N’hi hagué un qui feu la primera guerra civil baix de les banderes carlistes, a las ordes del General Cabrera.

Comensa a esser enforet Tortosa, això es, el llenguatje d’allá…

Ulldecona

La darrera parada del nostre itinerari és Ulldecona. A banda de passejar pels carrers, us recomanam pujar al castell per tenir una vista privilegiada de l’entorn i per albirar el camí que heu recorregut fins aquí.

També mos diu l’amich Solomón tot un enfilall de mots de Ulldecona i d’allò mes  interessants. Ab això se’n ve la fosca negre i ¡cap a la fonda son les feynes! (BDLC12)

I ara que ve la fosca, acaba el nostre itinerari per les Terres de l’Ebre. Esperam que l’hàgiu gaudit tant com nosaltres i que hàgiu passat gust de veure els paisatges i els carrers, de sentir la remor de les aigües i de les paraules melodioses d’aquestes viles. Potser reposareu en una fonda abans de tornar a ca vostra. Però, si us n’heu quedat amb ganes, per ventura al matí, en despertar, continuareu cap al sud, cap a la terreta valenciana…

L’edició de tots els textos que hem citat ha estat a cura de Maria-Pilar Perea:

© Maria-Pilar Perea per l’edició, 2011.
Es poden consultar íntegres ací: https://alcover.iec.cat/entrada.asp?c_epigraf=3.

Si us ha agradat aquesta ruta, no oblideu compartir-la! A més, si en voleu fer altres, les trobareu totes aquí: https://rutadcvb.cat/rutes-del-dcvb/.