m

La Institució Francesc de B. Moll continua la tasca de l’Editorial Moll i difon el llegat de l’il·lustre filòleg. www.instituciomoll.cat

Segueix-nos
GO UP

Manacor

separator
Ruta
Desplaça cap avall
1
Institució Pública Antoni M. Alcover

Ubicació

C/ del Pare Andreu Fernàndez, 12 Manacor Illes Balears 07500
L’any 1962, en una possessió del terme de Manacor anomenada Santa Cirga, va néixer un d’aquells mallorquins que molt de tard en tard passen per la història amb ímpetu de fibló, com si recollissin i concentressin tota la saba vital, tota la llecor i la capacitat de treball i d’entusiasme que la indolència de la majoria dels seus coterranis  -la tan ponderada calma insular- ha deixat a lloure. Són pocs els exemples però molt significatius. Una activitat prodigiosa, una profunda vocació d’aventura i una dedicació constant i tossuda a una empresa, són els trets més comuns d’aquests mallorquins excepcionals que han deixat un solc indeleble enllà del temps. Són, substancialment i en el més alt sentit de l’expressió, homes amb una dèria; una dèria que s’han ficat al cap i per a la consecució de la qual vessen una quantitat d’energia i de geni difícilment imaginable. La dèria de Ramon Llull fou la conversió dels infeels [...] La d’Antoni Maria Alcover,[...] fou l’enaltiment i glorificació de la llengua catalana.
Josep Maria Llompart, La literatura moderna a les Balears, cap.XIII
Tal com diu Josep Maria Llompart, personatges de l'alçada d'Antoni M. Alcover apareixen molt de tant en tant en una cultura. Fill d'una família de conradors, als 15 anys, va ingressar al Seminari Diocesà per fer estudis eclesiàstics i va instal·lar-se a Palma. Aleshores, va començar a relacionar-se amb els principals intel·lectuals de l'època, com Tomàs Forteza, Marià Aguiló, Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover. A més, va col·laborar en les principals publicacions periòdiques del moment, per a les quals va escriure centenars de pàgines sobre temes religiosos, històrics i lingüístics, ben sovint de caràcter polèmic.
El 1880, va publicar al setmanari L'Ignorància la rondalla Es jai de sa barraqueta, la primera de totes, signada amb el pseudònim En Jordi des Racó. Anys més tard, el 1896, va aparèixer el primer volum de l'Aplec de rondaies mallorquines d'en Jordi des Racó. D'altra banda, va viatjar per Europa per formar-se en filologia amb l'objectiu de dur a terme un gran inventari lèxic de la llengua catalana.
De fet, va destacar per la gran capacitat de convocatòria, ja que va ser capaç d’implicar milers de col·laboradors per poder tirar endavant el Diccionari Català-Valencià-Balear. Publicà el Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, que aparegué a partir de 1901, primera revista dedicada a la lingüística a l'Estat espanyol.
Així mateix, l'any 1904 va promoure el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, que es va celebrar amb un èxit extraordinari el 1906 a Barcelona.
El 1911 fou nomenat el primer president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Altrament, va arribar a ser un personatge destacat en el món eclesiàstic: fou vicari general i canonge magistral i capitular de la Seu de Mallorca. Va morir a Palma el 8 de gener de 1932, als 69 anys, i posteriorment fou traslladat al cementeri de Manacor, on reposa
Per ventura a causa de la faceta polemista i combativa de Mossèn Alcover la seva reputació ha oscil·lat, tot i que ha anat creixent i afermant-se amb el pas del temps, a mesura que la perspectiva històrica ha permès considerar el valor del seu gran llegat. Una mostra d’aquest reconeixement, una resposta coherent envers aquest prestigi, va ser la creació el 1999 de la Institució Pública Antoni M. Alcover a Manacor.
L’objectiu era tenir un espai dedicat a Mossèn Alcover per donar a conèixer qui va ser i la riquesa de la seva obra, tot posant-ne de relleu el caràcter innovador i creatiu, la modernitat dels seus projectes, l'esperit incansable i la passió amb què ho emprenia tot.
De resultes d'aquesta demanda també va néixer el Projecte Museogràfic per a la Institució Pública Antoni M. Alcover, que es va presentar públicament el 2005, a càrrec de l'empresa Cristià, Juncosa i Mayer, S.L.
El 2010, una vegada finalitzades les obres de reforma del casal manacorí de can Socorrat, on s'emplaça actualment la seu de la Institució, s'iniciaren les obres d'execució del Projecte Museogràfic. L'acte institucional d'obertura de portes es va dur a terme el 2 de febrer del 2014, coincidint amb la commemoració del 152è aniversari del naixement de Mossèn Alcover.
La Institució Pública Antoni Maria Alcover, raó de ser.
La Institució Pública Antoni Maria Alcover, promou actes culturals diversos vinculats al món de la cultura i la llengua catalana. A part de la programació pròpia, com a edifici municipal, l’antic celler de la casa, i quan fa bon temps el pati, acullen nombrosos actes representatius de la vida social i cultural de Manacor o d’altres indrets.
La veritable raó de ser de la Institució és, tanmateix,  difondre la vida i l’obra d’Antoni Maria Alcover i el disseny de l’espai museogràfic respon a aquest objectiu. Obert a tots els públics i accessible concertant visites a l’adreça electrònica institucioalcover@gmail.com, és el lloc ideal per conèixer i percebre l’itinerari de la vida i de l’obra d’Alcover. El museu ocupa dues plantes del casal i s’estructura en sis sales, cada una de les quals és representativa d’una etapa. La primera, mostra la fascinació que sentí Alcover per l’exuberància lingüística que va descobrir en el conjunt de pobles i ciutats on es parla català, la magnitud de la llengua catalana en el conjunt de llengües romàniques. D’aquesta admiració es gestaran els grans projectes i la planificació per dur-los a terme, per això la disposició de la segona sala ens apropa a la Lletra de Convit, als col·laboradors, a les cèdules, a les calaixeres, al Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana...
A continuació un tercer espai dedicat al caire polifacètic d’Alcover: filòleg, arquitecte, periodista, pintor, eclesiàstic, historiador, investigador i promotor cultural. Des de jove va destacar per la seva gran capacitat de feina. També pel poder de convocatòria, en la mesura que va implicar un gran nombre de col·laboradors en el procés d'elaboració del Diccionari. Altrament, es dedicà a la pintura i a l'arquitectura, amb la construcció d'esglésies com la de Son Carrió, Son Negre, Mendia, Calonge i la Pedra Sagrada, entre d'altres. Per la seva gran capacitat de feina, que el va fer destacar en tots els camps que es proposà, i per dedicar la vida a la llengua i a l'Església, a la recerca i a l'estudi de paraules, és anomenat “Apòstol de la llengua catalana”.
Una sala a part mereix l’organització del I Congrés Internacional de la llengua catalana, les eixides filològiques a l’estranger i la impremta Mossèn Alcover. Del 13 al 18 d'octubre de l'any 1906 es va celebrar el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, concebut i organitzat per Antoni M. Alcover. L'havia anunciat dos anys abans, en una conferència pronunciada el 25 de gener de l'any 1904 a l'Ateneu Barcelonès. Per a la preparació del Congrés, comptà amb l'ajut del Dr. Bernhard Schädel i amb la feina de diverses comissions organitzadores. Va aconseguir un èxit esclatant: més de tres mil congressistes, la participació dels millors romanistes europeus del moment i adhesions tan prestigioses com les de M. Menéndez y Pelayo, F. Mistral, J. Fastenrath, J. Saroïhandy, R. Foulché-Delbosc, E. Vogel, A. Farinelli, A. Körösi, A. Gómez Restrepo, Rufino J. Cuervo, A. Pikhart, etc.
La darrera sala de la primera planta mostra la consecució de l’obra: el Diccionari Català-Valencià-Balear, concebut i iniciat per Antoni M. Alcover i continuat i acabat per Francesc de Borja Moll, amb l'ajuda de Manuel Sanchis Guarner i Aina Moll Marquès. Dues vides, la d’Alcover i la de Moll, per a una obra, el títol complet de la qual és: Inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seves formes literàries i dialectals, recollides dels documents i textos antics i moderns i del parlar vivent al Principat de Catalunya, al Regne de València, a les Illes Balears, al Departament francès dels Pirineus Orientals, a les Valls d'Andorra, al marge oriental d'Aragó i a la ciutat d'Alguer de Sardenya.
La segona planta de la casa es dedicada a mostrar la tasca d’Alcover com a folklorista. Les rondalles acompanyaren Antoni M. Alcover al llarg de tota la vida, de petit les escoltava de boca de pagesos i missatges, de ben jovenet començà a posar-les per escrit i a publicar-les amb el pseudònim En Jordi d’es Racó. Aquesta tasca l’acompanyà tota la vida i les narracions que recollí i edità conformen un vast conjunt de trames i personatges de temàtica i tipologia diversa. De l'Aplec de Rondaies Mallorquines d’En Jordi des Racó, n’hem de destacar l’extensió i la qualitat literària.
El darrer espai és la sala circular que embolcalla el visitant amb la veu de l’actor Toni-Lluís Reyes i de l’actriu Francesca Vadell  per explicar a través de la projecció d’un audiovisual la síntesi de la vida de l’home de combat que va ser Alcover.
Lloc web de la Institució Pública Antoni M. Alcover: http://www.institucioalcover.org/index.php/ca/