Tarragona

La gran passejada

Antoni M. Alcover a les comarques tarragonines

La tasca colossal, del tot extraordinària, que Antoni M. Alcover dugué a terme per recollir l’amplitud i la riquesa de la llengua catalana en el DCVB el convertiria en quelcom més que el fundador dels estudis de dialectologia catalanes. Va ser  un viatger incansable que, durant dues dècades, visitaria de cap a cap del país poblacions i indrets de les Illes Balears, Catalunya i País Valencià en les seves eixides filològiques. Ell recollia personalment en aquests viatges informació dels diferents parlars i anotava les dades als seus Quaderns de Camp, completades i ampliades amb la tasca tota una sèrie de persones col·laboradores que apareixen relacionades en els seus Dietaris. I, al mateix temps, feia de propagandista de la tasca del Diccionari i cercava col·laboradors que ajudassin a recollir dades i cèdules que anaven a parar a les famoses calaixeres i que constituirien la base per a la confecció del DCVB. L’àmbit tarragoní es va convertir  en un dels seus principals punts d’estudi en el mapa del català. Visitaria les comarques tarragonines en cinc ocasions al llarg de vint anys i recorreria molts dels seus pobles i llocs més emblemàtics. Una oportunitat única –i original– per mantenir viva la memòria i fer un repàs de les diferents incursions de l’Apòstol de la Llengua per Tarragona.

La seva primera visita –una primerenca presa de contacte amb el territori– se situa entre el 9 d’abril i el 14 de juny de 1901, l’any en què creà la primera publicació filològica catalana, el Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana (BDLC). En el seu pas per les comarques de la Ribera d’Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta realitzà aturades a Tortosa, Xerta, Gandesa i Batea. Comparativament, existeixen moltes més dades de la seva segona eixida, realitzada l’any següent entre el 23 de maig i el 16 de juny. Ell mateix l’anomena “la gran passejada”. Tortosa (al Baix Ebre) fou la seva primera aturada, allotjant-se al Col·legi de Jesús. Així ho recorda al seu dietari:

De Tortosa passà a Tarragona, on l’esperava un ampli grup de col·laboradors que “li feren una rebuda ben coral, y li donaren conte de lo que ja han fet, fan y duen idea de fer per la nostra obra”. En aquesta localitat, destaca el seu pas pel Museu Arqueològic, on pronuncià una conferència davant un públic que estibà el recinte. Un èxit clamorós que es repetiria a Falset (El Priorat), on tornà a realitzar una xerrada al local del Foment que convocà als veïns de Pradell de la Teixeta, Torroja del Priorat, la Torre de Fontaubella i Porrera, entre d’altres. Així es recull al dietari:

La seva següent aturada en l’eixida del 1902 fou Reus, on hi passà prop de tres dies, continuant el seu itinerari pels indrets d’ Alcover, Vila-rodona, Santes Creus i Valls, on s’allotjà al domicili de Fidel Moragas, “entusiasta catalanista”, després d’haver pronunciat una conferència sobre el projecte del Diccionari al local del Centre Catalanista de Valls. Una altra de les seves aturades més recordades fou la visita al Monestir de Santes Creus, a l’Alt Camp (Aiguamúrcia).

Acompanyat dels seus principals col·laboradors, Antoni M. Alcover es dirigirà després a l’ Espluga de Francolí (La Conca de Barberà), realitzant aturades estratègiques al Monestir de Poblet, el Centre Catalanista de Montblanc o poblacions concretes, com Blancafort. Posteriorment, dintre de la Conca del Barberà, arriba a Santa Coloma de Queralt després del seu pas pel poblet de Sa Real.

Haurien de passar dotze anys fins al retorn d’Alcover a les terres tarragonines. Aleshores, el projecte del Diccionari havia crescut considerablement, així com la popularitat del religiós mallorquí, que es convertiria en el president de l’Institut d’Estudis Catalans entre els anys 1911 i 1918 de forma rotativa. Aquesta nova eixida filològica, situada cronològicament en el mes de gener de 1914, començà a Reus i tingué una aturada molt especial en el poble de Vilanova d’Escornalbou (Baix Camp), a punts concrets del seu territori com la vella rectoria o el castell, que provocà un gran impacte en el lingüista manacorí:

Patint les inclemències del temps –una gelor que mulla i refreda; “un vent rabiós i més fret que la neu”– quedaria astorat davant la foradada de l’Argentera, abans de retornar a Reus per visitar indrets concrets, com l’ Arxiu de la Ciutat. “M’han tractat verament com un Papa, de lo qual les he fetes grans mercès de tot cor”, subratllà Alcover al seu diari. És en la seva nova estada a Valls on es retroba amb antics col·laboradors, com Fidel Moragas; fou significativa la seva visita a l’Associació Catalanista de Valls, on comprovà en primera persona l’entrega i esforç de tot un conjunt de veïns per omplir les cèdules que, anys després, quedarien integrades en la gran obra del Diccionari català-valencià-balear.

El quart itinerari d’Antoni M. Alcover pels territoris de Tarragona se situa entre el 20 de juny i el 21 d’agost de 1918. En aquells moments, les seves fortes disputes amb l’Institut d’Estudis Catalans i la Lliga Regionalista l’havien convertit en una figura popular i, alhora, controvertida per la seva oposició al catalanisme polític: “La meua popularitat encara ha aumentat ab motiu d’aqueix conflicte”, afirma al seu dietari en relació a l’arribada a Tarragona. El nou itinerari començà a Tortosa (El Baix Ebre) en direcció a Falset (El Priorat), poble en el que es detingué a la rectoria, l’església o l’escola municipal, per continuar fins a Almatret i, en carro, cap a Riba-Roja d’Ebre (La Ribera de l’Ebre) on se sorprengué al trobar a l’apotecari Jaume Escales, natural de Santanyí: “Me’n vaig a veure l’Apotecari per coneixerlo i per si me podrà obrir qualque portell envers d’això de la conjugació. Me mostren la casa, hi entr; i, com elze dic qui som, tenen una alegria grossa i llurs fills també, puys no los n’havia comparegut cap may de mallorquí en tants d’anys com son a Riba-roja. Me volen ab ells com si fos de la família; me sembla esser a Mallorca”.

El trajecte continuarà en direcció a la ciutat de Tarragona, visitant el Museu Arqueològic Diocesà, “que ja resulta singularment interessant p’els retaules i estàtues ogivals, per los ornaments sagrats i tapissos, flamencs i fragments esculptòrics, monedes, làpides i mobles que atresora, tot molt ben presentat”, i posteriorment l’Abadia de la Trinitat.

De la seva darrera visita –la més llarga de totes– tingué lloc entre el 26 de juny i el 23 de octubre de 1921, acompanyat ja pel seu deixeble Francesc de B. Moll: un estiu i gairebé mitja tardor els portarien novament a Santa Coloma de Queralt, amb aturades específiques a indrets com el Col·legi dels Pares Escolapis, l’ escola catòlica de Mossèn Deogràcies i tota una sèrie de domicilis de persones particulars que havien destacat en la recollida d’informacions relatives al projecte del Diccionari. A la següent aturada, des de Montblanc, arriben a La Selva del Camp (El Baix Camp):

Sense cap fonda o lloc on allotjar-se, faran nit al Convent de Missioners del Cor de Maria, instal·lats a Sant Agustí, per visitar més tard el Convent de Germanes de la Caritat de Sant Vicens de Paül (l’antic Convent de Sant Rafel). L’itinerari, en aquest tram concret, estigué ple d’aventures i anècdotes: “Ab això se fa fosca negra i tornam a la vila cualcant dins un carro de feyna, estibat de sachs de avellanes, i hi fa un anar de primera. Ja destraletjaria fort certa gent si me veyen anar per Mallorca dalt un carro així”, recordava Alcover quan es dirigia novament a La Selva del Camp després d’haver passat per poblacions del voltant. A Falset s’aturen al Col·legi dels Pares del Cor de Maria i més domicilis particulars de col·laboradors amb els que s’havia reunit en anteriors trobades.

La diversitat d’indrets i paisatges pels quals transità Antoni M. Alcover en el context de les cèlebres eixides esdevenen, a partir de les seves cinc visites a les comarques tarragonines (1901, 1902, 1914, 1918, 1921), un dels punts àlgids en la seva recerca filològica a Catalunya: una font inabastable de dades, curiositats i anècdotes poc conegudes que es posen a l’abast de tothom amb la Ruta DCVB.

Consulta els fragments dels dietaris